MANIFEST MOBILITZACIONS 14 DE MARÇ

Estudiants, professorat i PAS som plenament conscients de l’emergència social que viuen els nostres centres educatius. D’aquí sorgeix la necessitat de donar una resposta contundent capaç de provocar un viratge de les actuals polítiques neoliberals que ens regeixen, a través de les quals es precaritzen les nostres vides.

Es tracta de polítiques que han estat imposades pels governs espanyol i català, titelles de l’oligarquia financera nacional i internacional. Són aquests mateixos els que ens faran pagar un deute aliè mentre transformen l’educació en una eina de reproducció social del capitalisme, d’adoctrinament ideològic i de creació de mà d’obra barata: la cara més crua de la mercantilització del coneixement.

L’educació es troba en un moment de crisi. Les reformes proposades tenen l’objectiu de acabar amb el sistema d’ensenyament públic a tots els nivells.

CAUSES:

En primer terme, ens trobem amb la LOMCE (“Ley Orgànica de Mejora de la Calidad Educativa”) per la reforma de l’educació secundària, impulsada pel Ministre d’Educació de l’Estat José Ignacio Wert. Els pilars bàsics d’aquesta llei són: la consolidació de la immensa retallada pressupostària a l’educació pública (46,2% en dos cursos), la recentralització (al govern central) de les competències dels plans d’estudi, la segregació d’estudiants per classe social (vies selectives i exàmens al final de les etapes educatives) o sexe, potenciar l’ensenyament especialitzat per sobre del multidisciplinari (reduint eines al pensament crític i a una formació integral), un atac clar a les llengües nacionals (en el nostre cas suprimeix la immersió lingüística en català de la nostra societat), potenciar l’acumulació de poders en el director d’Escola (jerarquització dels centres educatius), tal i com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) ja feia, cimentar la participació del capital privat en la gestió dels centres…

En definitiva,implanta un model mercantil per l’educació pública. La LOMCE es preveu aprovada per al Maig d’aquest curs: tenim dos mesos per tombar-la.

En segon terme la universitat. Les retallades al pressupost públic impulsades pel govern català durant dos cursos consecutius i les que vindran el proper mes (és parla del 18% sobre el pressupost actual). A la nivell Estatal les retallades començaren durant el curs anterior i aquest curs (amb especial cruesa), en especial a R+D+I on la retallada ha estat del 40%, hipotequen la qualitat de l’activitat universitària, suposen l’acomiadament de centenars de docents i treballadores precàries i estan en el centre de la justificació de les reformes que properament s’impulsaran en el sistema universitari català i en el de tot l’Estat.

El treball de la comissió de Governança de Catalunya s’ha congelat, fruit de la convocatòria d’eleccions i per la incapacitat del Govern de trobar un consens entre el model d’universitats neoliberal i el públic que alguns sectors defensaven. Tot i això les conclusions de la ponència (que no els consensos) ja guien el discurs del Secretari d’Universitats Antoni Castellà. Les pretensions d’una reforma integral de la universitat catalana, de molt més llarg abast que la del Pla Bolonya, requereixen, però, la reforma de la LOM-LOU per part del govern de l’Estat.

La comissió d’experts del Ministre Wert ja ha acabat la feina d’avaluació i confecció de propostes per la reforma del Sistema Universitari Espanyol. No proposen res de nou: mateixes propostes que la ponència de la Comissió de Governança de Catalunya, mateixes propostes que l’Estratègia Universitat 2015. Curiosament, l’única persona no acadèmica que signa el document és un vicepresident del Banco Santander: Matías Rodríguez Inciarte.

Hem de subratllar que el curs passat ja es va impulsar una reforma de la LOM-LOU (Llei Orgànica) via Reial Decret (14/2012) que permetia l’augment dels preus universitaris de fins al 66% en primera convocatòria per aquest curs (demanda del Govern Català) i permetia que la majoria de màsters públics costessin més de 4.000€ anuals. Igualment es va aprovar una convocatòria de beques a dos cursos, i les conseqüents retallades, que redueix a la mínima expressió el sistema d’ajuts públics: la resposta del Govern Català va ser pujar els preus el màxim possible, establir un fals sistema de beques (beca equitat) i potenciar un sistema d’endeutament estudiantil.

Ara la nova LOU es centrarà en reformar les vies de selecció i promoció de professorat introduint criteris mercantilistes i premiant la competència entre universitats, establir mecanismes d’avaluació externs per garantir que la investigació de les universitats públiques és en benefici del gran capital del país, reformar completament el sistema de govern col·legiat universitari jerarquitzant-lo, eliminant els òrgans col·legiats o les seves competències i externalitzant el govern de la universitat (implantar un model de gestió empresarial), reformar les vies de finançament de la universitat augmentant el finançament privat (tant per taxes com per mecenatge privat) i basant el finançament públic en l’acompliment d’objectius, per tant en un model segregador d’universitats…

L’ofensiva mercantil a l’ensenyament universitari és profunda, general i immediata (és la següent reforma després de la LOMCE en el full de ruta del Ministre). Volen una universitat al servei dels culpables d’aquesta crisi econòmica i d’aquells que ara n’estan fent benefici de la mateixa.

CONSEQÜÈNCIES:

El 28 de Febrer vam organitzar la Vaga d’Universitats a nivell del Principat i el país Valencià (dos dies de vaga consecutius), la qual ha sigut la més important del curs: l’aturada de classes va ser absoluta en els principals nuclis universitaris i les manifestacions van arreplegar a més de 30.000 persones. La més gran de totes, a Barcelona, va arreplegar a més de 15.000 estudiants, docents i treballadores. El 14 de Març, es convoca a nivell estatal una jornada de mobilitzacions amb manifestacions que recorreran les grans ciutats de l’Estat i en molts campus s’ha convocat jornada de vaga universitària.

Ens oposem a la reforma integral del sistema d’ensenyament que ara té, com a principal executor, el govern espanyol. Diem principal executor i no artífex perquè els actuals polítics que ens governen són els capatassos de les elits econòmiques dominants. Aquelles que mitjançant el mecanisme del deute que no ha contret la majoria de la població arruïnen les nostres vides. Deixarem ben clar quest missatge en la nostra mobilització.

Convoquem a tota la comunitat universitària, a tots els sectors en lluita del país i al conjunt de la societat a secundar la manifestació que recorrerà els carrers de Barcelona

Dijous 14 de Març a les 18,30h a Plaça Espanya (dues torres). Defensem una educació del poble i per al poble. Diguem prou al xantatge del deute. Fem que la por canviï de bàndol.

14-M La nostra educació no pagarà el seu deute: no devem, no paguem!