Vaga General d’Educació 24O [cartell]

El 28 de setembre, dret al propi cos. Jo decideixo, jo desobeeixo!

Des que va arribar al govern, el Partit Popular ens amenaça amb derogar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i d’Interrupció Voluntària de l’embaràs (IVE) que es va aprovar l’any 2010 i tornar a una versió més restrictiva de la llei de despenalització parcial de l’avortament de 1985. Ara sembla que va de debò i el Ministre de Justícia i Interior, Alberto Ruiz Gallardon, ha anunciat que el proper mes de d’octubre posarà en marxa una reforma que ens posarà a la cua d’Europa pel que fa al reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones.

Tot i que la llei del 2010 no resol satisfactòriament les necessitats de les dones ni compleix les reivindicacions històriques del moviment feminista (accés a una educació sexual i afectiva sincera i honesta, a mitjans d’anticoncepció gratuïts i a l’avortament lliure i gratuït), no restarem passives davant aquest nou atac al nostre dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides. El nostre primer país és el nostre cos i no ha de ser territori de disputa.

Convoquem una campanya internacional de rebuig a la contrareforma de la llei d’IVE i SSR el 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, per fer-los saber que no consentirem cap pas enrere. Les dones sempre hem decidit i ho seguirem fent: sota la dictadura i en suposada democràcia, a la clandestinitat i amb la nova Llei, sense importar-nos la hipocresia amb que s’aborda la interrupció voluntària de l’embaràs. Nosaltres decidim i, si ens neguen la capacitat d’elecció nosaltres desobeirem les lleis patriarcals que coarten la nostra llibertat i exigirem responsabilitats a les formacions i personalitats polítiques responsables d’aquesta involució

Fem una crida a totes les assemblees i organitzacions feministes, assemblees de barri, plataformes i sectors en lluita, a la societat en general a participar en les diferents mobilitzacions de cara a aturar aquesta nova retallada de drets de les dones i de tota la població. Una societat que no respecta la decisió de les dones està atemptant contra els drets de més de la meitat de la població i contra el seu propi futur.

Nosaltres decidim!
I si ens neguen la decisió,
nosaltres desobeïm!!!

Mostres de suport: #SOSdretalpropicos :
Us animem a expressar el vostre rebuig a la reforma anunciada pel Partit Popular i en defensa del Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït dins de la sanitat pública enviant-nos una foto o vídeo amb els lemes #SOSdretalpropicos #Jodecideixo #Jodesobeixo

Dissabte 28 de Setembre

Concentracions en defensa de l’avortament lliure i gratuït a les Delegacions de Govern (Lleida, Girona, Tarragona, Ses Illes, País Valencià) i seus del PP de tot el territori.
18h Manifestació davant la Delegació de Govern a Barcelona.

Més informació: Manifest

Assemblea General UPF: PDI ∩ PAS ∩ Estudiants

El proper Dijous 23 de maig de 2013 a 13.30h hi haurà Assemblea General en el Pati de Jaume I del Campus de Ciutadella com a posada en comú i punt de trobada per futures mobilitzacions entre PDI, PAS i Estudiants.

Josep Joan Moreso (rector UPF) compara el moviment estudiantil amb els nazis

Aquí teniu el vídeo de la presentació pronunciada pel rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Joan Moreso, al Debat UPF Món, que es va celebrar amb una hora de retard degut a la concentració pacífica de persones a la porta de l’auditori.

Nota: El “Consell Social” que fa referència el rector no té res a veure amb els estudiants, docent, treballadors de la universitat o la societat en general, sinó amb la Gran Empresa.

A continuació el Comunicat:

SEGUIREM DESOBEÏNT EL RÈGIM

MANIFEST MOBILITZACIONS 14 DE MARÇ

Estudiants, professorat i PAS som plenament conscients de l’emergència social que viuen els nostres centres educatius. D’aquí sorgeix la necessitat de donar una resposta contundent capaç de provocar un viratge de les actuals polítiques neoliberals que ens regeixen, a través de les quals es precaritzen les nostres vides.

Es tracta de polítiques que han estat imposades pels governs espanyol i català, titelles de l’oligarquia financera nacional i internacional. Són aquests mateixos els que ens faran pagar un deute aliè mentre transformen l’educació en una eina de reproducció social del capitalisme, d’adoctrinament ideològic i de creació de mà d’obra barata: la cara més crua de la mercantilització del coneixement.

L’educació es troba en un moment de crisi. Les reformes proposades tenen l’objectiu de acabar amb el sistema d’ensenyament públic a tots els nivells.

CAUSES:

En primer terme, ens trobem amb la LOMCE (“Ley Orgànica de Mejora de la Calidad Educativa”) per la reforma de l’educació secundària, impulsada pel Ministre d’Educació de l’Estat José Ignacio Wert. Els pilars bàsics d’aquesta llei són: la consolidació de la immensa retallada pressupostària a l’educació pública (46,2% en dos cursos), la recentralització (al govern central) de les competències dels plans d’estudi, la segregació d’estudiants per classe social (vies selectives i exàmens al final de les etapes educatives) o sexe, potenciar l’ensenyament especialitzat per sobre del multidisciplinari (reduint eines al pensament crític i a una formació integral), un atac clar a les llengües nacionals (en el nostre cas suprimeix la immersió lingüística en català de la nostra societat), potenciar l’acumulació de poders en el director d’Escola (jerarquització dels centres educatius), tal i com la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) ja feia, cimentar la participació del capital privat en la gestió dels centres…

En definitiva,implanta un model mercantil per l’educació pública. La LOMCE es preveu aprovada per al Maig d’aquest curs: tenim dos mesos per tombar-la.

En segon terme la universitat. Les retallades al pressupost públic impulsades pel govern català durant dos cursos consecutius i les que vindran el proper mes (és parla del 18% sobre el pressupost actual). A la nivell Estatal les retallades començaren durant el curs anterior i aquest curs (amb especial cruesa), en especial a R+D+I on la retallada ha estat del 40%, hipotequen la qualitat de l’activitat universitària, suposen l’acomiadament de centenars de docents i treballadores precàries i estan en el centre de la justificació de les reformes que properament s’impulsaran en el sistema universitari català i en el de tot l’Estat.

El treball de la comissió de Governança de Catalunya s’ha congelat, fruit de la convocatòria d’eleccions i per la incapacitat del Govern de trobar un consens entre el model d’universitats neoliberal i el públic que alguns sectors defensaven. Tot i això les conclusions de la ponència (que no els consensos) ja guien el discurs del Secretari d’Universitats Antoni Castellà. Les pretensions d’una reforma integral de la universitat catalana, de molt més llarg abast que la del Pla Bolonya, requereixen, però, la reforma de la LOM-LOU per part del govern de l’Estat.

La comissió d’experts del Ministre Wert ja ha acabat la feina d’avaluació i confecció de propostes per la reforma del Sistema Universitari Espanyol. No proposen res de nou: mateixes propostes que la ponència de la Comissió de Governança de Catalunya, mateixes propostes que l’Estratègia Universitat 2015. Curiosament, l’única persona no acadèmica que signa el document és un vicepresident del Banco Santander: Matías Rodríguez Inciarte.

Hem de subratllar que el curs passat ja es va impulsar una reforma de la LOM-LOU (Llei Orgànica) via Reial Decret (14/2012) que permetia l’augment dels preus universitaris de fins al 66% en primera convocatòria per aquest curs (demanda del Govern Català) i permetia que la majoria de màsters públics costessin més de 4.000€ anuals. Igualment es va aprovar una convocatòria de beques a dos cursos, i les conseqüents retallades, que redueix a la mínima expressió el sistema d’ajuts públics: la resposta del Govern Català va ser pujar els preus el màxim possible, establir un fals sistema de beques (beca equitat) i potenciar un sistema d’endeutament estudiantil.

Ara la nova LOU es centrarà en reformar les vies de selecció i promoció de professorat introduint criteris mercantilistes i premiant la competència entre universitats, establir mecanismes d’avaluació externs per garantir que la investigació de les universitats públiques és en benefici del gran capital del país, reformar completament el sistema de govern col·legiat universitari jerarquitzant-lo, eliminant els òrgans col·legiats o les seves competències i externalitzant el govern de la universitat (implantar un model de gestió empresarial), reformar les vies de finançament de la universitat augmentant el finançament privat (tant per taxes com per mecenatge privat) i basant el finançament públic en l’acompliment d’objectius, per tant en un model segregador d’universitats…

L’ofensiva mercantil a l’ensenyament universitari és profunda, general i immediata (és la següent reforma després de la LOMCE en el full de ruta del Ministre). Volen una universitat al servei dels culpables d’aquesta crisi econòmica i d’aquells que ara n’estan fent benefici de la mateixa.

CONSEQÜÈNCIES:

El 28 de Febrer vam organitzar la Vaga d’Universitats a nivell del Principat i el país Valencià (dos dies de vaga consecutius), la qual ha sigut la més important del curs: l’aturada de classes va ser absoluta en els principals nuclis universitaris i les manifestacions van arreplegar a més de 30.000 persones. La més gran de totes, a Barcelona, va arreplegar a més de 15.000 estudiants, docents i treballadores. El 14 de Març, es convoca a nivell estatal una jornada de mobilitzacions amb manifestacions que recorreran les grans ciutats de l’Estat i en molts campus s’ha convocat jornada de vaga universitària.

Ens oposem a la reforma integral del sistema d’ensenyament que ara té, com a principal executor, el govern espanyol. Diem principal executor i no artífex perquè els actuals polítics que ens governen són els capatassos de les elits econòmiques dominants. Aquelles que mitjançant el mecanisme del deute que no ha contret la majoria de la població arruïnen les nostres vides. Deixarem ben clar quest missatge en la nostra mobilització.

Convoquem a tota la comunitat universitària, a tots els sectors en lluita del país i al conjunt de la societat a secundar la manifestació que recorrerà els carrers de Barcelona

Dijous 14 de Març a les 18,30h a Plaça Espanya (dues torres). Defensem una educació del poble i per al poble. Diguem prou al xantatge del deute. Fem que la por canviï de bàndol.

14-M La nostra educació no pagarà el seu deute: no devem, no paguem!

Valoració de la vaga de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública informa de l’èxit de la convocatòria de vaga d’avui 28 de febrer a les universitats públiques catalanes. El seguiment als diversos campus ha estat massiu, de més d’un 80%, i no s’hi han fet classes. En un gran nombre de facultats l’activitat ha estat literalment nul·la. S’han dut a terme manifestacions amb la participació d’estudiantat, treballadores d’administració i serveis i professorat,  a Barcelona, València, Mallorca, Tarragona, Girona, Lleida, Castelló, Alacant, Igualada, Reus, Berga, Manresa, Cervera i Mataró. A Barcelona s’hi han aplegat prop de 20.000 persones a partir de columnes que han recorregut la ciutat des dels diversos campus. Més enllà de les fantasies analítiques del secretari general d’universitats, Antoni Castellà, la vaga d’avui ha estat un èxit que neix del llarg procés d’autoorganització assembleària de les diferents col·lectivitats universitàries.

Enfront de les planificacions governamentals de la destrucció de les universitats públiques (acomiadaments de professorat i PAS, precarització de les condicions laborals i docents, elitització dels estudis i exclusió econòmica de les classes populars, transferència de recursos públics cap a ensenyaments i institucions privats, reorganització dels models de govern en termes profundament classistes, manca de debat social sobre el paper de la universitat) i del seu vincle amb els grans poders econòmics que estan penetrant no sols les universitats mateixes, sinó les polítiques imposades pels diversos governs, la PUDUP com a expressió d’aquest moviment de lluita reiterem que perseverarem en la defensa de les universitats públiques i d’un model d’educació que estigui al servei de les necessitats de la majoria social popular catalana i no dels interessos privats sota el marc capitalista de relacions socials. No acceptem la cantarella gastada de la crisi: som davant d’un cop d’estat financer i no ens hi doblegarem.

Mentre s’està obviant el finançament públic necessari per a les universitats, la resposta del govern català i d’alguns equips rectorals davant d’un conflicte social d’aquestes dimensions, consisteix a emfasitzar les dimensions purament repressives: enregistrament fotogràfic dels participants a les classes als carrers dels dies 25 i 26; presència sostinguda de membres de la brigada d’“informació” als campus, tant mitjançant policies de paisà com mitjançant l’articulació formal de falsos mecanismes de diàleg a fi de controlar l’associacionisme estudiantil; centenars d’identificacions arbitràries a les manifestacions d’avui… tot plegat per crear un clima de por i, per tant, de mansuetud.

Exigim l’alliberament immediat de totes les persones detingudes i cridem de nou la col·lectivitat universitària i el conjunt de la societat catalana a combatre fins a les últimes conseqüències per la universitat pública i l’emancipació social. Continuarem lluitant tot utilitzant les eines de lluita que calguin.

Per qualsevol aclariment podeu trucar als telèfons de contacte: 653989891 / 660722222

JORNADA DE LLUITA I VAGA DEL 28F

INFORMACIÓ DEL 28F

Hi ha diferents convocatòries de la jornada de lluita i vaga del 28F:

• 12:30h: Manifestació en defensa de la universitat pública (convocada per la PUDUP).

• Bloc de professorat: davant les portes de l’edifici històric de la UB (Pl. Universitat).

o   Es recomana portar pancartes petites amb lemes específics de la situació del professorat, la carrera docent i la recerca.

o   Es recomana vestir amb samarretes grogues. Es vendran samarretes en contra les retallades i la privatització a la universitat, davant la porta de l’edifici històric, per visibilitzar el bloc del professorat.

o   Es llegirà la declaració de l’assemblea de professorat en varis punts de la manifestació.

• 17:30h: Concentració a la Universitat Pompeu Fabra (Campus Ciutadella). Anem a la marxa d’aturades.

Durant els dies 25 i 26 de febrer, el professorat de les universitats catalanes i les estudiants, han sortit al carrer i a altres espais públics per a portar a terme classes i debats en defensa de l’ensenyament públic: http://reconstruimlapublica.wordpress.com/2013/02/23/classes-al-carrer-25-i-26-de-febrer/.

Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública.

ELS ESTUDIANTS DONEN SUPORT AL PAS UPF

Els col·lectius d’estudiants i organitzacions sotasignants presents a la Universitat Pompeu Fabra volem posar de manifest el nostre suport incondicional a la lluita que el Personal d’Administració i Servei (PAS) dels nostres campus ha començat després de la seva assemblea del 24 de gener del 2013, com també a les qüestions que fa anys que reivindiquen.

 Creiem necessaris espais de trobada assemblearis on els treballadors puguin compartir problemàtiques i situacions que els afecten a tots ells. És del debat i la reflexió comuna des d’on creiem que s’arriben a trobar mesures de protesta i solucions a aquests problemes que els afecten; d’aquí la importància que trobem que té que el PAS continuï avançant i treballant en aquest sentit.

És per això que volem recolzar plenament la carta que es va enviar al rector de la universitat, així com en d’altres òrgans, en què es posava de manifest el seu rebuig als atacs als seus drets laborals i al funcionament de la universitat pública tal i com l’enteníem fins fa poc. Des de reduccions salarials a augments de jornades, reduccions de plantilla, supressió d’ajudes socials, situacions laborals fràgils com les dels treballadors i treballadores com contractes interins o eventuals…

També volem donar el nostre suport a la demanda de la Junta del PAS (JPAS) i el Comitè d’Empresa (CE), ratificada en assemblea de treballadors i treballadores, de reunir-se amb representants de la UPF per tractar els temes que actualment els preocupen. Tot i que escèptics davant la manca de voluntat de diàleg de què ha fet gala els últims anys el Rectorat –almenys amb els i les estudiants–, creiem que moltes de les mesures que s’adopten sota el pretext de la inevitabilitat per motius econòmics són evitables si hi ha voluntat de que així sigui, disposant d’una comptabilitat analítica de la universitat i establint prioritats pel què fa a despeses: podríem parlar de projectes com el Campus d’Excel·lència Internacional, pel que un cop obtinguda la distinció mancava finançament per desenvolupar el projecte, etcètera.

Trobem molt encertats els acords de l’assemblea del PAS en què es decideixen adoptar unes primeres mesures de pressió i reivindicació del què aquest col·lectiu demana. No fer l’últim fitxatge del dia, no presentar justificants o fer jornades d’indisposició col·lectiva si la gerència endureix les condicions sobre indisposicions, són algunes de les que es van aprovar en assemblea i a les que donarem suport i intentarem que tinguin èxit sempre que es facin.

La lluita dels treballadors i treballadores del PAS i del professorat de la universitat pública és també la nostra lluita perquè entenem que ambdues lluites sectorials es reforcen i es retro-alimenten quan conflueixen en una sola. La comunitat universitària veiem dia a dia com, tot i ser majoria i qui passa més hores dins dels campus i en contacte amb el dia a dia i el seu funcionament, cada cop tenim menys poder de decisió dins dels òrgans institucionals. En aquells òrgans en què realment el què s’hi aprova té conseqüències directes sobre les condicions laborals, dels estudiants, etc. El paper que la comunitat universitària hi té és o ínfim o infrarrepresentat, fent que la seva participació en aquests sigui sovint testimonial. Sabem que la intenció d’aquells que estan promovent les reformes de la universitat pública i en concret les del model de governança, fan passos cap a una accentuació d’aquesta situació i cap a una concentració de poders major.

Ho hem intentat. Però dins d’aquests òrgans no s’hi troba la solució als nostres problemes. És per això que és fora d’aquests on treballadors i treballadores del PAS, professorat i estudiants hem de caminar plegats en la defensa de la universitat pública i en l’empoderament col·lectiu per fer passos cap a la garantia d’uns drets socials que considerem irrenunciables.

Assemblea Anarquista de la UPF  

Associació d’Estudiants Progressistes – UPFAssemblea de Polítiques de la UPF                                            

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans – UPF (Campus Ciutadella, Campus Poblenou)

Universitat Pompeu Fabra, 15 de febrer del 2013

Vídeo de difusió per la Trobada PDI Universitats Catalanes

Per més informació llegiu l’anterior entrada del blog
https://agoraupf.wordpress.com/2013/01/30/assemblea-professorat-de-universitats-publiques-2113/

En format resum:

Horari i ordre del dia de l’Assemblea de demà dia 2 de febrer:

• 10.30 a 10.45. Presentació de l’Assemblea.
• 10.45 a 12.00. Funció social de la Universitat.
• 12.00 a 13.30. Docència, recerca, precarietat i acomiadaments.
• 13.30 a 14.30 Conclusions: respostes i acció política.

Podeu trobar més informació a http://trobadapdiuniscatalanes.wordpress.com/

Al twitter: @trobada_pdi i #MasOnVas #Caputxinada2.0 #uni2F

ASSEMBLEA PROFESSORAT DE UNIVERSITATS PÚBLIQUES 2/1/13

http://trobadapdiuniscatalanes.wordpress.com/

Benvolguts i benvolgudes:

Us remetem aquesta convocatòria al professorat universitari amb una sola voluntat: ajudar a redreçar el moment crític que viuen les nostres universitats. Un moment crític que afecta tant la comunitat universitària -i la mateixa naturalesa i funció de la universitat- com la societat a què el sistema universitari ha de servir. La nostra universitat fa temps que s’ha vist envaïda per paraules, paraules que defineixen realitats, com eficiència, efectivitat o excel·lència. El programa d’una universitat democràtica partia d’altres paraules, paraules que també definien realitats, com qualitat, equitat o justícia. Unes, les primeres, estan al servei dels mateixos interessos i agendes que ens han portat al cul-de-sac actual; les altres, les últimes, al servei de la societat.

La caiguda de la qualitat de la recerca de les nostres universitats, la precarització de la carrera docent o la mateixa realitat dels acomiadaments, quan no són ERO’s encoberts, i el futur tancament de carreres, ha manllevat qualsevol horitzó d’esperança d’una universitat al servei de les majories. Una universitat democràtica. El 1966, als Caputxins de Sarrià, es reunien estudiants, professorat i intel·lectuals per proposar a l’opinió pública “una perspectiva de renovació de la Universitat i demanar-li que prengui com a cosa pròpia una tasca, el compliment de la qual importa a tot el país: aconseguir una Universitat capaç de dominar els problemes tècnics i socials de l’època, una Universitat democràtica”. En la carta que s’enviava com a convocatòria es deia que “l’arrel de tot això està en la nostra voluntat d’integrar-nos i comprometre’ns amb la realitat universitària i social d’una manera nova. I això demana la reestructuració de les nostres institucions. Veiem la nostra preparació i la nostra realització com un servei”. En aquell moment es va definir l’agenda per una universitat democràtica. Una agenda que està absolutament desballestada en el nostre present.

També en el mateix sentit, en nous temps, però tan foscos com els que ens van precedir en allò que es refereix al futur de la universitat pública, es convoca una Assemblea del Professorat de les Universitats Públiques als Caputxins de Sarrià a les 10:30 del dia 2 de febrer. Per redreçar la situació que estem vivim, només comptem amb les nostres mans; caldrà trobar el camí per ajuntar-les.

Horari i ordre del dia de l’Assemblea:

– 10.30 a 10.45. Presentació de l’Assemblea.

– 10.45 a 12.00. Funció social de la Universitat.

– 12.00 a 13.30. Docència, recerca, precarietat i acomiadaments.

– 13.30 a 14.30 Conclusions: respostes i acció política.

Podeu trobar-ne més informació i començar a construir quelcom conjuntament al web:http://trobadapdiuniscatalanes.wordpress.com/

O bé seguir noves informacions al twitter: @trobada_pdi

#MasOnVas #Caputxinada2.0 #uni2F

PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA